Ens posem dins la màquina del temps...  tirem 25 anys enrera... i li donem a la palanqueta!

Quan vaig començar a fer coses amb ordinadors no hi havia gaires possibilitats. Veníem d’entorns diversos: ZX spectrum, amstrad, comodore 64... tots aquests basats en programació lineal (tipus basic), sense entorns de finestres, ni ratolins, ni virus massius! ;)
Windows 95 era un sistema de finestres amb el seu processador de text; i era una virgeria poder fer treballs amb un Wordpad molt “de fira”, però que permetia fer títols, posar imatges, centrar el text... i el millor: desar els treballs en l’escriptori per posteriors retocs de darrera hora. Les presentacions dels treballs fets amb impressora i no a mà eren tota una novetat. Molts aprovàvem per les presentacions més que per el contingut!!!!

Windows 95 va progressar i va donar lloc a un dels millors sistemes de Microsoft, la base de tot el que es mou entre finestres en l’actualitat: Windows 98 i la seva remodelació Windows 98SE (second edition). La veritat és que molts hem treballat i fet meravelles amb aquest sistema operatiu: els primers xats per Internet amb BBS, les primeres programacions de pàgines web (recordo en especial la de Ràdio Santa Cristina fa 20 anys!  amb javascript i sons espectaculars), Altavista (que més tard donaria pas a Google)... i... aquells “pantallasos blaus” que es seguien d’un:  “Mare de deu senyor!!! Ara no et pengis! Maleït!!!!”
Eren els anys 90 i no hi havia estrés! ;)

La inestabilitat del sistema i el fet de que els processos quedessin penjats, resetejar, així com per qualsevol canvi de hard o d’opcions de panell haver de reiniciar la màquina; va promoure noves evolucions. Va arribar el Windows ME (Millenium Edition) ... que, amb el seu nom, anunciava el que encara ningú sabia: llavors d’un bon sistema operatiu Microsoft “innovava” creant “ME” (i es pot llegir la “m” seguida de la “e”com a desfet orgànic que fa molta pudor)

Windows Millenium va ser un fracàs, es penjava, faltaven drivers de compatibilitat amb els perifèrics, els programes no funcionaven... Així, els informàtics varem aprendre que no s’havia de canviar. Si allò anava bé, no calia tocar-ho; i varem tornar a instal·lar el flamant windows 98SE.
D’altra banda recordo que també va ser el moment de posar-se les piles amb altres sistemes operatius. Personalment vaig triar Linux, en aquells temps la distribució basada en text, Slackware.

Les vendes de Microsoft cada cop anaven pitjor i començaven a sortir entorns de finestres per Linux molt decents: KDE, GNOME... Linux cada cop es semblava més a l’entorn de finestres de Windows però amb una major estabilitat. Als usuaris mes agosarats ens fascinava no haver de piratejar el sistema operatiu i treballar amb màquines velles amb alts rendiments. Antics Pc’s amb arquitectures de processador MMX (l’inici del famós pentium) sortien de l’armari plens de pols per tornar a respirar aire pur! A més, Linux permetia muntar servidors de pàgines web, bases de dades, proxys... i moltes més coses, i tot gratuït i sense traves comercials. Vaig descobrir les distribucions de RedHat, Suse i finalment amb la que m’he quedat fins avui: Debian (en la meva opinió, la millor distribució de Linux per servidors de xarxes).

Paral·lelament les queixes dels usuaris Windows demanaven un nou sistema operatiu enllaunat. Fora de tot pronòstic, Microsoft va fer les coses bé aquest cop. Va nàixer Windows 2000 i la seva família de sistemes per Servidor, Windows 2000 Server. Una mica maquillat i amb un nom més comercial l’hem conegut fins als nostres dies com a Windows XP. Personalment, el sistema més utilitzat, més estable i més “piropejat” (aplaudiments) de Microsoft. Un sistema que es va crear l’any 2001 i que ha arribat fins al 2011 instal·lat en ordinadors nous que s’exposaven als centres comercials de tot el mon per a la serva venda.
No obstant, nosaltres els informàtics, varem trigar 2 anys ben bons en canviar el nostre Windows 98 SE, per si les mosques! Volíem saber que realment allò funcionava! Volíem estar segurs que allò no era un nou ensurt. Va ser amb el Service Pack1 (conjunt de “tirites” de seguretat) quan va arribar l’hora de canviar. Aishhhhh! Quins temps aquells! Encara tenia cabell! Una llarga cua!

I la felicitat va portar el boom d’Internet, les webs dinàmiques, els foros... i ...els virus, les errades de seguretat, els atacs de DoS i moltes altres coses. Les “tirites” (actualitzacions de seguretat) van anar sortint i Microsoft es va veure obligada a treure fins a 3 Service Packs (caixes de “tirites” agrupades).

... (anys feliços)

Però com ja sabem després d’un bon sistema arriba un sistema “ME”. Windows Vista. El pitjor sistema operatiu de Microsoft. Que us he de dir? Segur que ja n’heu sentit parlar! Mare meva quina cosa més mal feta! Llarga vida a Windows XP!
Arribaven els ordinadors amb Windows vista al taller i la gent ens demanava que li poséssim un Linux, un XP, o el que fos ... ploraven! I si no es podia! Ens demanaven que li canviéssim el PC per una màquina d’escriure!
Mals moments per Microsoft! El renaixement comercial d’Apple; que en aquells temps estava més destinat a cercles d’arts gràfiques. Altres també ens sorprenen, Google per exemple, amb el seu Android basat en Linux! I les versions d’Ubuntu novament basat en Linux i que cada cop són més fàcils d’instal·lar, amigables per treballar, estètics...
Microsoft comença a patir, ha de fer les coses bé! Si no, el mercat està disposat a provar noves plataformes ... i Linux està canviant!

Es així com neix Windows 7, una meravella. Realment! Una meravella!

Ara ens volen vendre el Windows 8, una altre d’aquelles “ME” edition; i no contents, ens maten al Windows XP... vaja, deixen de : “donar suport”.

Potser ha arribat el moment de Linux finalment?

Ara que ja tenim una mica de coneixement històric de tot el què ha passat podem entendre el següent:

Que Microsoft deixi de donar suport no vol dir que Windows XP deixi de funcionar, sols vol dir que no trauran noves “tirites” per el seu sistema operatiu. Un sistema que ja te alternativa estable, Windows 7.

Les “tirites” serveixen per resoldre errades de seguretat. Per que no entrin virus o senyors dolents per la porta de darrera. Per que el sistema operatiu sigui més estable. Sistema, Windows XP, que ja ho es prou més d’estable i amigable que Windows 8.

Tot això no vol dir que haguem de llençar l’ordinador. Si fem això els donem la raó, i formem part d’aquesta roda amb dents de consumisme i estupidesa que preval en els centres comercials. Que bé m’ha quedat això! Semblo un polític, eh?

Linux està present, és amigable en distribucions com Ubuntu, gratuït, i pensat per xarxes; el que vol dir que la seva estructura de permisos no permet que s’infecti tant fàcilment. A més, s’executa amb un nivell de recursos menors, el que vol dir, en resum, que la màquina anirà més ràpida.

Normalment fem servir l’ordinador per navegar per Internet, recollir correus, baixar alguna cosa (pirata! o no)... així doncs... Perquè no instal·lar un sistema diferent en el meu PC vell? Potser ens ajuda a tots a obrir la ment, frenar infeccions, crear noves connexions... i al final... deixar de fer rics a senyors que no ens aporten res de nou.

Hem de canviar XP?
Potser una bona pràctica si portem una empresa és anar pensant en fer una migració. És possible, recalco possible i no segur, que pugui sortir alguna errada del tipus “0 day” que faci que Windows XP es reinici, o deixi de funcionar. Recordo el vell "Blaster" per voltants de l’any 2001. Aquesta infecció derivava de "Nimda", atacava un procés de XP que feia que el sistema es reiniciés automàticament en engegar-lo (es va arreglar amb una de les “tirites” del service pack 1).
 No obstant, en 30 anys que porto en l’informàtica, he vist 2 o 3 d’aquestes greus errades!
D’altra banda, si som particulars, podem experimentar amb nous sistemes: Ubuntu és una bona alternativa gratuïta, segura i fàcil.

... i per el futur... un desig... perquè no demanar els ordinadors sense sistema enllaunat?

Us convido a fer la reflexió!