Configuració de Sistemes Operatius: Una immersió tècnica a l'ASIX

Configuració de Sistemes Operatius: Una immersió tècnica a l'ASIX

Després de setmanes de molta feina amb l'assignatura de Configuració de Sistemes Operatius de l'ASIX (UOC-Jesuïtes), he volgut recopilar de forma exhaustiva totes les tècniques i pràctiques que hem dut a terme. Aquest no és només un resum, sinó una guia de camp sobre com gestionar infraestructures informàtiques des de la base física fins a la lògica de sistemes.

1. Infraestructura Física: El blindatge contra les EMI

Plànols tècnics de la infraestructura física i el blindatge electromagnètic del Club UOCX Readers

Tot sistema comença pel maquinari. En el cas del projecte del Club UOCX Readers, situat en un polígon industrial amb fortes interferències electromagnètiques (EMI), la selecció dels components va ser crítica.

El cablejat estructural

Ens decidim a utilitzar cable S/FTP de categoria 6a. A diferència del cable UTP convencional, l'S/FTP combina un blindatge general del cablejat amb un blindatge individual per cada parell trenat, eliminant el risc de pèrdua de paquets per interferències.

Factors de forma i expansió

En aquesta fase analitzem diferents tipus de plaques base per entendre les limitacions físiques:

  • ATX (MSI B760 Gaming Plus): Màxima expansió amb 4 ranures de memòria i múltiples PCIe 4.0 x16.
  • Micro-ATX i Mini-ITX: Ideals per a entorns amb espai reduït però amb capacitats d'expansió més limitades.
Comparativa de plaques base ATX i Mini-ITX mostrant diferències de mida i ranures d'expansió

Descarregar pràctica AA1: Estructura i components d'un sistema informàtic

2. El Laboratori Virtual: VirtualBox al detall

Per a les pràctiques, hem muntat un entorn de virtualització robust amb VirtualBox.

  • Configuració de la màquina "W10+Linux": Vam assignar 4GB de RAM i 2 CPUs (sobre un i7-4790K) per a un sistema Windows 10 versió 22H2.
  • Extension Pack: Imprescindible per al suport de dongles USB 2.0/3.0 i la webcam en el sistema *guest*.
  • Emmagatzematge: Ús de format VDI amb 50GB d'espai per garantir la flexibilitat del disc virtual.

Captura de pantalla de la configuració detallada de VirtualBox amb el sistema operatiu convidat i el Extension Pack

Descarregar pràctica AA2: Virtualització de sistemes operatius

3. Administració d'Usuaris en Ubuntu (Mode Text)

Una de les pràctiques més potents va ser la gestió d'usuaris i grups directament des de la shell, aplicant polítiques de seguretat estrictes.

Comandaments i bones pràctiques

  • Creació de grups: `sudo groupadd Presidencia`, `Tesoreria`, `Marketing`, etc.
  • Gestió de noms: Per mantenir les majúscules dels noms (com "Santi" o "Marta"), utilitzarem `sudo adduser "nom" --force-badname`.
  • Assignació de grups: `sudo usermod -aG "Grup" "Usuari"` per assegurar que cada usuari tingui els permisos adequats a la seva àrea.

Política d'usuaris i contrasenyes

  • Santi (Presidencia): `!84lunAcielo`
  • Marta (Tesoreria): `92_solramA`
  • DavidOtero (Informatica): `7ghs2A010_`
Captura de la terminal d'Ubuntu mostrant l'administració d'usuaris i grups mitjançant comandes

Descarregar pràctica AA3: Configuració de programari base (Ubuntu)

4. Control de Processos i Rendiment

Saber què està fent el sistema en cada moment és vital per a qualsevol administrador d'ASIX.

Tècniques de monitorització en Ubuntu

1. Llistar per consum de CPU: `ps -eo %cpu,command --sort=-%cpu` per identificar el procés que més recursos demana.

2. Estructura en arbre: `pstree` per entendre les relacions pare-fill entre processos.

3. Segon pla: Vam practicar l'execució de tasques en *background* amb `sleep 4 &` i la gestió de processos pesats com `yes > /dev/null`.

Gestió a Windows 10

També vàrem localitzar processos concrets (com el Bloc de notes) per finalitzar-los des de la línia de comandaments quan el sistema no responia.

Descarregar pràctica AA4: Gestió de processos i monitorització

5. Networking: Connectant mons virtuals

El repte de la xarxa va consistir a comunicar dues màquines virtuals (Ubuntu i Windows) configurant TCP/IP manualment.

  • Configuració manual: És funamental definir IPs fixes, màscares de xarxa i DNS (com els de Google 8.8.8.8 o Cloudflare 1.1.1.1).
  • Diagnòstic: Ús intensiu de `ping` per verificar la latència i connectivitat, i `ipconfig -all` (Windows) o `ifconfig/ip a` (Ubuntu) per validar els paràmetres.
Prova de connectivitat exitosa mitjançant ping entre sistemes Ubuntu i Windows 10 en xarxa virtual

6. Gestió Avançada de l'Emmagatzematge

Finalment, vàrem treballar la persistència de dades i les particions.

Ubuntu i Sistemes de Fitxers

  • Estructures: Creació de directoris recursius amb `mkdir -p` i còpies de seguretat mantenint permisos amb `cp -a`.
  • Enllaços: Aprendrem la diferència crítica entre enllaços simbòlics (`ln -s`) i enllaços durs (`ln`). Si s'esborra el fitxer "motards", l'enllaç simbòlic queda trencat, però el dur manté l'accés a les dades perquè apunta a l'inode.
  • Particionament: Afegim un disc de 10GB amb estructura GPT i configurem el muntatge automàtic en mode "només lectura" via `/etc/fstab` per a particions crítiques com "Juegos" o "Trapicheos".

Windows 10

Ara toca practicar la creació de volums NTFS (per a vídeos, amb unitats d'assignació de 4096 bytes) i FAT32 (per a fotos) en discs addicionals de 5GB.

Descarregar pràctica AA5: El sistema de fitxers i emmagatzematge

La gestió d'emmagatzematge no només consisteix a fer espai, sinó a saber quina tecnologia (GPT vs MBR, NTFS vs ext4) és l'adequada per a cada ús.

Conclusió i Reflexions Finals

Aquesta assignatura ha estat una autèntica marató tècnica que m'ha canviat la perspectiva sobre com interactuen el programari i el maquinari. Gestió de Sistemes Operatius no va només d'instal·lar un Ubuntu o un Windows; va d'entendre la jerarquia de memòria, de saber com el kernel gestiona els fils d'execució i de tenir la sang freda per debugar una falla de segmentació des de la línia de comandaments.

He après que un bon administrador de sistemes ha de ser polivalent i curiós per naturalesa. No n'hi ha prou amb saber que la xarxa funciona; hem d'entendre per què un cable S/FTP ens salva la vida en un entorn industrial o com el sistema de fitxers ext4 gestiona els inodes per evitar la fragmentació. Ha estat exigent, amb hores de configuració de màquines virtuals i scripts de bash, però la satisfacció de veure un entorn híbrid comunicant-se a la perfecció és el que realment compta.

Si has arribat fins aquí llegint tot aquest totxo tècnic, t'ho dic de veritat: et mereixes un premi! 🏆 Com que estic generós i vull compartir el que he après, et deixo un recurs extra que vaig crear durant el curs per posar a prova tot el que hem vist sobre el rendiment del sistema.

🎁 Descarregar el teu premi: Guia definitiva d'optimització de portàtils

Teniu algun dubte sobre com configurar la vostra xarxa virtual o com gestionar les particions a Linux? Deixeu un comentari i en parlem!

Comentaris